Secció de successos.

Informa la premsa local illenca, en una breu ressenya a la secció de successos, que han trobat un home de 55 anys mort a Palma de Mallorca. No s’aprecien senyals de violència i les causes del traspàs, segons els indicis forenses, són naturals. Per tant, ha estat una mort que ha arribat quan tocava si menystenim les nombroses ampolles de cervesa buides, el cúmul de burilles i els embolcalls arrugats dels paquets de tabac que vorejaven el sofà on la policia l’ha descobert. Un procés d’autodestrucció, segons els defensors d’una vida saludable, que el finat hauria assolit exitosament. No m’arriscaré a considerar l’estat de les paelles i de les graelles en el desori de la cuina on aquest cadàver, per ara anònim encara, refregia la greixosa vianda nociva per a les artèries, tan suturades de colesterol del dolent que han acabat per esdevenir una barricada a la vida i a una presumpta existència sòrdida. Què voleu! Un home sol d’una generació abocada al caire de la deixadesa perquè una dona no en té cura i que no sap planxar ni un mocador de butxaca, aporta una vídua dolguda, potser en venjança per la displicència del personatge en vida.

No us descric més el panorama propi d’una pel·lícula policíaca dolenta o de terror, segons es decantin els fets. Podria ser perfectament la primera escena d’una sèrie de molts capítols resseguint els topants biogràfics de l’anònim -per ara- cadàver. Un avi desvagat casualment de pas, a qui el delaten les boles de jugar a la petanca, és de l’opinió que es tracta d’una baixa vírica ja que la pandèmia causa estralls i, mentre els professionals de la funerària treuen les despulles pel portal cap a una esbatanada furgoneta refrigerada, s’ha assegurat que porta ben posada la mascareta tot fent unes passes enrere, per respecte i per precaució -No som ningú! -ha deixat anar amb un sentit panegíric luctuós adreçat a un soldat desconegut de la vida.

Els veïns ja se’n malfiaven. No el veien. Tampoc responia al timbre. La policia s’hi havia desplaçat en més d’una ocasió sense obtenir cap resposta de l’home a qui acaben de certificar les raons dels silencis i de la manca de vida social. De fet, corrobora la veïna del segon primera coincidint amb la vídua, tampoc no malgastava la seva existència en expansions veïnals si n’excloem les anades al supermercat i a l’estanc de la cantonada. El descriuen com un individu de vagarejar solitàriament i ocasional. Ningú, dels interrogats, sap precisar quan el va veure per última vegada. Tampoc l’estanquera, aquesta només va aportar a l’interrogatori formal del cas que li semblava que comprava el tabac a l’engròs, de dos en dos cartrons. Es lamenta per la pèrdua, no en precisa el temps, d’un bon client a qui regalava un encenedor de propaganda a cada comanda -Bon cel, noi! -ha fet en genèric sense personalitzar ja que tampoc no sap com es deia.

L’esgarrifós del cas, però, no és que s’hagi mort -una certesa a la qual tots hi estem abocats- sinó que fa cinc anys; sí, cinc anys, reiteren els forenses, que seu totalment consumit al sofà davant de l’aparell de televisió sense canviar de canal. Un esquelet vestit i escarxofat al seient esperant que algú el trobés a faltar. La policia hauria iniciat les gestions per identificar-lo i confirmar que es tracta de l’home que residia al pis. L’avançat i descarnat estat de descomposició els obligarà a fer-ho amb proves d’ADN. El jutge que n’ha fet l’aixecament ho lamenta al funcionari de torn, que cap parent llunyà -d’existir- no hagués cursat cap requeriment relatiu a la propietat perquè algú se n’hauria malfiat i l’haurien trobat abans.  

Per pensar-hi i fer-hi algun tomb. Sense voler ser irreverent em ve al cap aquell cantant també de les illes, en Bonet de Sant Pere i els 7 de Palma, que, a la dècada dels quaranta del segle passat, posava harmonia i ritme transcendents al -Rascayú, quan morís, què faràs tu?

Descansi en pau!