Xiscles de sirena.

 La percepció és un còctel per arribar a entendre la informació que ens arriba després de sacsejar la memòria, l’aprenentatge, el raonament i d’altres ingredients en un got llarg amb glaçons i un bocí de fruita tropical ben acolorida -d’anunci- fent equilibris al caire ensucrat, quelcom que no deixa de ser una suggestió. La percepció podria ser, per dir-ho més fàcil, com un estímul extern passat pel colador de la memòria tant mental com la dels sentits que tenim integrats per l’experiència. La rodanxa que corona el got ens pot semblar àcida encara que no l’haguem tastat mai perquè l’emparellem al record sensorial d’un cítric comú, s’assembla a una llimona, per exemple.

 La percepció manté un pols sovint entre el grau de certesa -la veritat, si existeix- i el dubte associada al nostre coneixement, allò que sabem. La nostra realitat, doncs, podria cavalcar també un cavall fictici, inventat per la ment humana, ja que les dades que ens arriben poden ser falses i ens porten a qüestionar la nostra capacitat i la fiabilitat d’allò que captem de l’exterior. El gran problema és com les conclusions extretes per la percepció -l’estímul- són interpretades. Les nostres versions podrien perfectament basar-se en la lectura de pistes falses o impròpies. Per això els avis s’entesten a explicar-nos el secret de la seva vida amb batalletes fonamentades en l’experiència, s’esgargamellen a dir que ells ho van patir. Davant l’experiència, que podríem rebutjar com uns joves extravagants i agosarats, ens podem decantar per un racionalisme que ens vol defensar de l’engany o de la mentida interessada a què ens poden portar els ecos que ens sotraguegen.

Entendre la percepció passa per tastar el combinat que tenim a la barra de la vida mentre els glaçons en van fonent intentant comprendre les il·lusions que percebem i els efectes particulars amb què i com ens estimulen, la resposta que triem hauria de fonamentar-se en unes arrels profundes, d’idees clares i en un judici meditat.

Per això, controlar la percepció col·lectiva és una maniobra subtil o barroera que cerca intervenir en el procés immediat, a curt termini, amb estímuls interessats que processem des de l’experiència per provocar una resposta previsible. Per això el mercat de la percepció cotitza tan alt i és tan preuat. Com deia el matemàtic, dóna’m una bona percepció i mouré el món! L’apreciada palanca que activa un pensament o una reacció val el seu pes en or perquè els principis d’Arquimedes aplicats a la sociologia poden explicar molts dels fenòmens col·lectius de l’activitat social que els éssers humans practiquem en un context determinat.

Ai, el cant de les sirenes o com quan algun malaurat mariner és encisat per unes cançons tan seductores que el timoner i tots els remers posen proa cap a l’illa on s’estavellen contra les roques i són devorats per aquests captivadors éssers fantàstics. Contràriament el mot sirena també s’empra per designar els aparells que produeixen un so monòton, estrident i eixordador del qual per prevenció solem fugir-ne. Afers de sirenes o com d’un abrandat bolero vam necessitar amb urgència un camió de bombers.

Xiscles de sirena!