Gioconda amb nata.

 

El quadre la Mona Lisa de Leonardo da Vinci ha estat agredit aquest diumenge amb un pastís de nata al Louvre de París. Un home disfressat de dona gran amb perruca s'ha aixecat de sobte de la cadira de rodes -alguns hi veuen un miracle ortopèdic- i li ha llançat un pastís, quelcom que podria portar a sospitar que es tractava de l’innocent tortell de nata dels caps de setmana. Després encara ha tingut temps de refregar la nata pel vidre protector antibales, també hauria llençant roses pel terra. Ha fet un breu discurs: "Penseu en la terra, tots els artistes penseu en la terra. Per això ho he fet. Penseu en el planeta". L’acció breu i per sorpresa ha acabat amb la detenció de la postissa velleta adorable mentre les càmeres del públic present la immortalitzaven.

Aquelles obres d’art sublims, les que surten a la majoria de manuals de la història de l’art, exerceixen un magnetisme extraordinari. Les visitem peregrinant de museu en museu per contemplar-les amb els ulls propis i mirar de comprendre una mica el misteri que irradien. Artefactes artístics que amb els anys han d’acumular, per força, l’energia dels devots transmesa a còpia de mirades. Ens emocionen i ens trasbalsen quan les tenim a tocar admirant com algunes persones poden crear, com els déus, criatures immortals tan belles.

Entrar a enumerar el llistat, el cànon, de les que representen aquest vessant artístic de la civilització, la grandesa d’una època determinada, no ve al cas ni és la meva pretensió. Per això esmento només aquesta obra del Leonardo da Vinci per aquesta anècdota -afortunada- que l’ha tret de l’ensopiment de viure reclosa en un museu a cadena perpètua. Si les obres d’art, com dèiem, persisteixen per la reciprocitat d’engolir-nos una mica del nostre entusiasme, el detall del pastís l’haurà reviscolada. Per dolç, per inofensiu i per vindicatiu. M’agradaria saber si hi ha constància gràfica del moment precís de l’impacte per poder comprovar com la Mona Lisa ha aclucat instintivament els ulls malgrat el vidre protector antitancs que la protegeix.

Què no s’haurà escrit sobre el retrat més cèlebre de la pintura occidental. Diversos investigadors, no només un tocacampanes eixelebrat, han arribat a pensar que en el moment de posar per al geni la model estava embarassada. Fonamenten la conjectura en la posició de les mans damunt del ventre. En aquesta suposició podríem emmarcar el llançament de pastís que ha sofert la Mona Lisa. Unes filtracions de la gendarmeria nacional francesa respecte de l’interrogatori a què haurien sotmès a l’agressor apunten precisament a aquesta circumstància, a l’embaràs. Aquest argumenta per exculpar-se del fet que en reiterades visites, extasiat davant dels misteris del retrat, va escoltar una veu -la de la Mona Lisa- demanant-li que li portés un pastís, un antull, un desig d’embarassada que només ell era capaç de percebre cada vegada que es retrobaven al museu, òbviament. I així ho va determinar aquest passat diumenge, de satisfer la demanda i perquè els pastissos són bàsicament llaminadures dominicals. Un dilluns no s’hauria escaigut, es va defensar.

Mentre es resolen les circumstàncies a tres bandes, entre la gendarmeria, la direcció del Louvre i l’agressor, que escoltats els atenuants i les vel·leïtats d’embarassada de la protagonista -que no ha estat convocada a declarar-, podria considerar-se un presumpte delicte quan no un senzill acte de bona voluntat. Una papereta per a la justícia parisenca que no pot esbombar la causa real que ha motivat l’incident. Tanmateix és molt més versemblant el breu discurs ecològic que s’ha empescat. Si no saps què dir, parla de la malmesa salut del planeta. Un argument que estalviarà al cap gros de la policia francesa mencionar els antulls alhora que desanimarà aquells que tenen pensat portar-li maduixots fora de temporada per satisfer les comandes de la capriciosa model.

Em comprometo, en la propera visita a la Gioconda, a informar-vos de si ja ha decidit de somriure més descaradament, amb un posat sense enigmes, i de com va l’embaràs. Ep, per ara presumpte! Ja es veurà.