Gris enciam.

 

Els incendis forestals de Canadà tenyeixen el cel de Nova York com una postal d’època en un dels pitjors episodis de contaminació ambiental que es recorden. Hi ha 400 focs actius, la meitat sense control, que ja han cremat quatre milions d’hectàrees. Per ara s’haurien evacuat 120.000 persones. Nova York i diverses ciutats estatunidenques de la costa est haurien registrat els pitjors índexs de qualitat de l'aire del món. L’skyline més fotogènic, el personatge convidat -i protagonista- de moltes ficcions presenta l’aspecte d’un teló de fons matusser de color cendra que irradia temença, la por a aquells fenòmens naturals que l’home no controla i gestiona com pot malgrat haver-los pogut promoure. D’un abast i d’una magnitud que posen els pèls de punta. Un moment estel·lar per a profetes de l’endemà que alliçonen -“ja us ho vam advertir”- adreçat als presumptes culpables directes o indirectes que a aquestes alçades som la majoria dels països desenvolupats.

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka ha provocat que el nivell de l'aigua en aquesta localitat i als municipis del voltant hagin quedat negats. L’aigua ha pujat força metres i ha inundat les edificacions. Rússia assegura que l'ha produït un atac amb míssils ucraïnesos, mentre que Ucraïna els contradiu, l'atribueix a una explosió provocada des de l’interior de la central hidroelèctrica. La riuada causada per la destrucció de la presa ha desenterrat i arrossegat riu avall mines que suposaran un greu perill en les pròximes dècades. Mines antipersona, mines antitancs, munició d'artilleria... Bombes i explosius que no és poden quantificar, les xifres poden ser enormes, en una zona agrícola on l'impacte i el risc que comporten aquests artefactes sobre la producció és alarmant.

Notícies relacionades amb la cosa ecològica tot matxucant l’entorn on habitem que a causa de l’activitat humana -perversa- alterem amb conseqüències esgarrifoses. Les relacionades amb la guerra són barbaritats que no tenen justificació amb els culpables contemplant-s’ho com victòries estratègiques de mal legitimar. La guerra, les guerres i les llavors de la destrucció, de terra cremada, només fan florir la devastació i la mort.

Som a temps a redreçar-ho? Els rellotges i els terminis, segons l’Organització Meteorològica Mundial que analitza els indicadors climàtics fonamentals són pessimistes. La temperatura mitjana dels darrers anys ha estat la més alta mai registrada i el nivell del mar i la calor oceànica no tenen precedents. L'any 2022 va ser el més calorós de la història a Europa. Que l'extensió del gel a l'Antàrtida està retrocedint a mínims històrics. Que inundacions, sequeres i onades de calor es multipliquen arreu. Aquests fenòmens són provocats pels elevats nivells de gasos d'efecte hivernacle afectant els ecosistemes terrestres, aquàtics i aeris. Produeixen alteracions en els temps de floració dels arbres o en la migració de les aus. D'altra banda, tenen conseqüències econòmiques i socials greus. L'OMM estima que 95 milions de persones es van veure desplaçades al llarg del 2022 per aquests fenòmens. L’informe no hi quantifica els efectes bèl·lics. 

Segons les esborronadores conclusions no ens caldrà esperar cent anys, d’ací a poques dècades, tots calbs. No voldria pas neguitejar ningú ni caure en alarmismes, encara que fundats, per veure i patir aquestes alteracions. La Terra ha superat la pèrdua dels dinosaures, les cavernes, la foscor medieval i el fum de les llànties d’oli espès. Ens en sortirem -o se’n sortiran- amb revolucionaries tecnologies i noves actituds perquè els pardals tornin a prosperar colonitzant les places dures i el fatalisme ambiental. Hi ha hagut escletxes lluminoses com la que TV3 va assajar a mitjans dels anys noranta del segle passat amb el superheroi Capità Enciam, el precedent mediàtic dels poderosos petits canvis.

Ara, una nova escletxa il·lumina amb esperança un altre canvi d’actitud desinflant la supremacia destructiva i les rodes dels cotxes contaminants. The Tyre Extinguishers, els extintors de rodes, prenen el relleu al Capità Enciam, que amb més determinació han passat a l’acció. Desboteixen les rodes dels vehicles, especialment dels 4x4 i similars. Deixen la signatura, un imprès al vidre justificant l’acció ecològica, que no és res de personal sinó contra els ostentosos i contaminants tancs d’anar a recollir criatures al parvulari. Sarrià ha estat el primer camp de batalla on s’ha desplegat aquest grup ecologista. A la seva pàgina web expliquen com distingir un vehicle tot terreny o com desinflar-ne els pneumàtics. Posen a disposició de qualsevol persona la informació per dipositar als parabrises, en diversos idiomes, també en castellà. No sostreuen res, no malmeten els pneumàtics, només n’alliberen l’aire -que és un bé, per ara, sense propietari- per inflar les veles dels transports públics i ventilar les catenàries dels Rodalies. Lloable! Del verd enciam a l’extintor de rodes. Propera parada? L’exterminador de vehicles!

La darrera referència ecològica afecta l’ecosistema culer. Messi no torna. Toca el dos a terres tropicals. Alguns ho perceben com una catàstrofe sinó ecològica, futbolística.