Visitants del més enllà.

 

La ciutat és un brogit constant de vianants, també amb patinet llogat i també enfilats als descapotables autobusos reciclats que fan tombs recurrents com el vint-i-nou amb parada obligada al temple de la Sagrada Família i als immobles modernistes del Passeig de Gràcia. Uniformats, clònics, són fàcils de detectar. En bandades deambulen tribalment perseguint els plomalls arrossinats dels guies que han perdut la resplendor mítica per esdevenir minimalistes. Això és, un paraigües plegat desmanyotat o un mocador cridaner enlairat com un far amb potes desplegable d’extraordinari poder per ser empaitat.

Barcelona viu assetjada amb les costures de la cotilla al caire del desbordament carnal. La atracció turística que exerceix la ciutat ultrapassa la paciència i les possibilitats raonables de convivència amb els soferts barcelonautes mentre intenten navegar entre els esculls de vorera, autèntiques barricades humanes, les cues incertes per accedir a indrets inversemblants carregats de misteri o als restaurants de les guies d’aquesta torre de Babel impracticable. El ritual ecumènic esdevé a les Rambles on hi té un assentament de pas permanent amb la catedral de la sangria i la seu santificada de la paella precuinada.

Grups escolars d’adolescents esvalotats, amb un punt temerari de perill incert saltironegen jugant a la xarranca als passos de zebra com feréstecs vianants sense contemplacions abassegant els avis de bastó pacíficament cívic. El segon grup força nombrós -o cohort- que ens visita es pot identificar per la manca de paritat de gènere, del mateix sexe, que venen a posar-hi una espurna mediterràniament disbauxada als comiats de solter. Hauríem de fer un estudi rigorós de si passen per l’altar com cal o és la porta d’entrada a una vida conjugal en pecat.

Si els escolars rodolen pasturant per l’asfalt vigilats pels mestres acompanyants fastiguejats, amb cara de pissarra cansada, la veu trencada i els peus carregats d’apòsits plens de publicitat estàtica o d’arrels quadrades suades; algunes lideresses anglosaxones dels comiats presideixen i inauguren puntualment l’amarament etílic els dijous de cada setmana coronades amb una mena de diadema totèmica, una cigala de plàstic enravenada, com un monòlit intermitent que els fa de brúixola.

Pareu l’orella, que no us confonguin, fixeu-vos en aquells que es mimetitzen en la naturalitat urbana de sempre: parelles, famílies prolífiques amb cotxet, avis de caminar reposat i, fins i tot, taurons solitaris a tocar de la platja disposats a queixalar les oportunitats financeres o immobiliàries amb vestit a mida, corbata llampant i sabata cara. Tots aquests invasors us poden fer dubtar, però no, són d’altres sistemes planetaris que han aterrat per observar-nos i, progressivament, envair-nos. Primer es barregen amb posat innocent -compte!-, semblen civilitzats però usurpen els seients reservats del transport públic quan no els defensen ferotgement a cops de càmera digital. No us estovéssiu, ataquen amb fermesa per conquerir el primer repte d’aquesta ocupació -ben matinera- d’arribar al Parc Güell asseguts.

Veurem on arriba i com ens afecta aquesta invasió gens subtil i altres contes relacionats amb aquesta ofensiva que sacseja la Barcelona de tota la vida. Els alarmistes anuncien desastres naturals associats amb les ordes invasores de turistes que exigeixen les piscines plenes d’aigua fresca renovada -i amb gas-. Els més derrotistes adverteixen de sotracs més feridors encara com unes plagues bíbliques urbanes. Aquests il·luminats traçuts en dur la contaria ens volen espantar dibuixant un Eixample colonitzat per habitatges turístics amb els preus de lloguer inabastables. Quines ximpleries! Un despropòsit com el del meu perruquer de tota la vida que ara vol fer-me la permanent en anglès -Sorry, man!   

PD. Les últimes dades de l'Ajuntament corroboren que durant el primer trimestre de l'any, fins a 2.767.220 visitants havien fet nit a Barcelona, un 9,3% més que l'any anterior i un 2,1% per sobre del 2019. És el període amb més turistes fins ara. Barcelona, segons la premsa d’aquests dies, figura al rànquing de les ciutats més ben valorades per la capacitat d’atraure turistes, talent i inversions.

Un empatx d’èxit ens pot escanyar -ho escriuré en lletra petita-.