Setembre.

 

Inaugurem l’any nou laboral, l’inici del curs en tots els àmbits que s’han permès de tancar per vacances durant l’inútil mes d’agost, un període estèril en el qual només romanen al lloc els novells a la plaça forçats per raons habitualment d’antiguitat. Passerells, alguns carregats d’il·lusió i d’empenta, d’altres viuen aquest període com la penitència necessària que el temps i l’experiència redimiran eximint-los d’aquesta càrrega fora de temporada alta. Sempre hi ha l’optimista que comprova com durant l’agost la intensitat del treball i la responsabilitat a la feina baixen notablement. ¿Qui emmalalteix o es dedica a observar-se les xacres cròniques amb lupa prenent el sol bressolat per les ones? Un luxe dubtós -tampoc un privilegi- que pocs volem practicar. El món s’atura en sec o baixa de revolucions. Agost! Ajornem-ho per al setembre.

El Cap d’Any estival mata el període de lleure i comença l’any nou amb el mandrós i cruel primer de setembre. Enguany amb una dosi de fatalisme afegit, s’escau en dilluns. Una doble patacada a l’estat emocional per a la represa. A alguns, el temps -o la vida- ens ha acabat redimint del tot, som els pensionistes, el col·lectiu teòricament desvagat amb els calendaris -paper moll- que confon els dilluns amb els dissabtes. Com solia, m’he permès de desitjar bon curs també a aquells a qui l’administració ens descavalca del dret -o del deure- de treballar activament. Jubilats, pensionistes o classes passives, conceptes amb matisos. Els funcionaris passem a engrossir el poètic concepte de passius, no actius, per tant; som aquells que deixem obrar els altres sense fer res. Certament, un privilegi condicionat pels “si no fos...” la cantarella reiterada a les pistes de petanca o als bancs públics tot atipant coloms o gallines urbanes que nien a les voreres en obres.  

Ja que aquest període té molt sentit per als que realment les viuen empaquetades en un període concret, generalment a l’agost, als pensionistes se’ls hauria de retirar aquesta prerrogativa per decret. ¿Són pròpiament vacances el que practica aquest gremi? Qui s’ho contempla des de l’expectativa de celebrar l’hora que podrà prescindir de les obligacions de tants anys, deu pensar que aquest personal ja es complau tot l’any deixant treballar els altres. Efectivament és així. Hauríem de saber com ho valoren aquests padrins. Si m’ho pregunteu a mi us respondré que faig vacances per solidaritat, quelcom compatible amb la fal·lera sindicalista. He vist alguns jubilats alçant el puny i reclamant millores en tots els sentits, com el dret a gaudir -pensió digna també- de les onades en primera línia al costat de les atlètiques socorristes.

Perfums d’estiu que es marceixen en la roda vital de la natura. Setembre és el preludi del fred i de la letargia. L’avantsala d’una hivernació amb certa malastruga que hauria d’estar reparadora abans no torni l’esclat lluminós i verd amb què ens sorprendrà la renovada primavera poderosa, un cant a la vida. Quants dilluns haurem d’esfullar per arribar-hi! No ens deprimíssim, encenem els llums i l’esperança, també aquella il·lusió pròpia dels principiants, però amb experiència.  

Bon curs!