No caldria entrar en consideracions mil·limètriques més pròpies
d'enginyers, quan la mida –enuncien els filòsofs- no comporta, per ella
mateixa, ni més eficàcia o la felicitat absoluta. Aquí hi deu haver la clau secreta
perquè els curts de mires, de gambals i els que anem a pams per la vida ens
consolem amb la bona nova de l'enunciat tot assolint un estat de mística
benaurança amb posat de gamarús. Bé m'abstindré prou d'entrar en consideracions,
declaracions i posteriors penediments que es poguessin mal interpretar. Miraré
de no treure els peus fora de test ni de descarrilar en declaracions
indigeribles.
Comencem amb França. És notícia destacada perquè s'ha gastat quinze mil
milions en trens que no passen per les estacions. Solucionar-ho comportarà una
despesa complementària, tirant pel cap baix, de cinquanta milions més. Quin
nyap! Es veu que sí, la cosa anava d'un pam, la mesura internacional homologada
pels poc precisos.
La cara del responsable, perquè hi deu haver algú a qui cal regalar un
metre o un peu de rei per al seu aniversari, hauria de sortir en pasquins als
accessos ferroviaris amb un rètol "Es busca". Una milionada com
aquesta deu haver superat certs controls de qualitat; per exemple, passar pel
forat d'una agulla per on diuen que s'hi esmuny abans un camell que un ric.
Doncs, no! Insistint en les agulles de cosir dromedaris i en els pallers on fan
la migdiada els incompetents, en aquest cas els combois no poden creuar els
túnels o les andanes perquè calcen un parell de números més.
Vist el disbarat perpetrat al país veí, la manca literal de càlcul
aritmètic elemental, semblaria que fronteres enllà tampoc filen massa prim. O
que una plaga de sobrecostos, la fil·loxera del segle XXI, s'estén en taca
d'oli procedent, en aquesta ocasió, del sud cap al nord enllà. És una notícia
que es comenta per si mateixa, no calen gaire adjectius quàntics. Una bagatel·la en la gestió pública que podria incidir en
les paperetes que han d'omplir les urnes europees. Malauradament, ens hem anat avesant
a històries similars. Depassar la capacitat per sorprendre'ns exigirà cada
vegada un grau superior d'imaginació farcida amb falsedat, corrupció o
inoperància. Hem après a posar-hi versemblança, a les barbaritats més inèdites.
I el més decebedor és que engreixen el catàleg de la quotidianitat dia sí, dia
també.
Si el passat es pogués arranjar, quantes decisions o valoracions no
n'esborraríem. Només el penediment i les disculpes pretenen posar-hi una mica
de remei. Són, però, uns apòsits que deixen cicatriu. Desconec si els
responsables dels camins de ferro veïns han explicat l'immens despropòsit i
n'han apamat, aquesta vegada bé, els efectes del sobrecost i de la seva credibilitat.
Aquests dies, a la secció de successos casolana, ha estat també centre
d'interès el nostre candidat a les
eleccions al parlament europeu, en Miguel Arias Cañete. El recent ministre
d'agricultura, alimentació i medi ambient ha patit un descarrilament gairebé
tan greu com l'afer dels vagons gals. Habituat a l'alta velocitat i als símils
agropecuaris del càrrec s'ha passat de loquaç –o pitjor: de sincer!-. Que si les
paraules no duen una data de caducitat tatuada com els productes làctics, tenen
límit i prudència. La fatxenderia intel·lectual i sobresaturada del Cañete aquesta
vegada no ens costarà una milionada. És el consol contra les seves declaracions
tan poc afortunades i menys oportunes electoralment parlant. Ho ha reconegut,
però en resta el regust del pòsit que li podria comportar –en un país amb
criteri- que el sector femení votés en contra o, com a mínim, s'abstingués.
Diumenge ho comprovarem.
Canviant
de via i enfilant-nos una altra vegada al tren d'allò que sí té costos, voldria
arrodonir-ho amb el comunicat de Foment del Treball que denuncia la desaparició
de l'ample de via ibèric a la licitació aprovada dels trams del Corredor
Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló. Aquesta
interrupció sobtada en l'ample de via estronca les comunicacions ferroviàries
entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant. Obliga al trànsit de
mercaderies a utilitzar vies alternatives en aquests trams, la qual cosa
encareix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del corredor litoral.
Visca
la visió de futur i l'eficiència estratègica en matèria de comunicacions
internacionals –europees!- per una decisió de govern presa també al paller on els
ineptes descabdellen grans becaines!
Vindrà
d'un pam?
