Humiliació. Vergonya. Desgràcia històrica. Tragèdia irreparable. La
commoció s'ha estès des de l'epicentre de Belo Horizonte, l'estadi on anit Brasil
i la selecció alemanya se les van tenir. Un xoc de trens en el qual els que
jugaven a casa en van sortir malparats, set a un. Que la selecció del joc bonic
i l'espectacle futbolístic es retirés amb una carretada de gols i ja no
derrotada sinó atonyinada, ha estat quelcom molt greu. Un autèntic tsunami de
llàgrimes que ha arrasat el país i trenca el cor.
A Rio, hi va haver un mort a causa dels trets entre la policia militar
i uns individus que van incendiar un autobús. Disturbis generalitzats que
destil·laven com se sentia la nació amb més campionats del món estampats a la
samarreta. Assalts, baralles, mobiliari urbà socarrimat i malmès. Can Vies és
una anècdota innocent comparada amb els disturbis que van esclatar durant i
després del partit.
Els semidéus gladiadors teutons han esmicolat l'Olimp casolà en una
derrota ominosa al camp de batalla de Mineirâo. L'estesa de cossos malferits
agonitzant a la gespa, maleint-ho tot, preludiava una nit il·luminada per
torxes com autobusos municipals que pretenien cremar la ràbia i la ignomínia
sense remei. Set a un! Botigues assaltades. Festes multitudinàries desconvocades
o suspeses després de violentes incursions col·lectives. Estampides, por i els
cavalls de la policia imposant seny a cops de ferradura.
Si ens ho contemplem aliens a la perspectiva d'un joc amb els peus, el
que més encén el cap i el cor, a Brasil hauria esclatat la revolta.
Manifestants amb banderes i amb l'uniforme de l'exèrcit vençut s'han llançat al
carrer. El poble ja no podia més. El desesper, el gest trencat i el plany sense
remei volaven baixos. Ocells de foscor tapaven el bell horitzó sense esperança i
sense consol pel combat que mai pensaven perdre de la manera com van estar
piconats. Una desgràcia nacional que farà història. Un terratrèmol que ha
arrasat el sentiment, més difícil de tornar a aixecar que els edificis
enderrocats. Una vergonya que ha de tacar les generacions venidores.
En el fragor de batalla, enmig del dringar de les espases, les puntades
traïdores i les retallades precises, vaig pensar com d'afortunats hem estat amb
la derrota de la Roja només començar.
Quin estat de commoció social podia haver explotat als carrers d'Espanya. El
que ens han estalviat!
Caldrà pair, mal que els pesi, les conseqüències d'aquest partit de
futbol. Els efectes poden ser devastadors per a l'economia, els valors i
l'actitud de tota una nació. No em vull imaginar uns carnestoltes a ritme
d'enterrament de primera amb les mulates pansides i de dol. O que la laxitud relaxada
dels jugadors s'estengui en una plaga d'abast incontrolable. Res tindrà sentit
després de la patacada. Set a un!
I encara fa més mal el posat amb què els turistes ens els contemplarem perquè
la revenja no es pot consumar. Quin infern de quatre anys fins a la propera
convocatòria bèl·lica esmolant armes, netejant les taques de sang a la
samarreta i tenint cura dels blaus –Serem pobres, però nets i juguem com els
àngels! –no només han perdut un partit, també part de l'argument on reposava la
vanitat. I no resultaria gens rar que la cotització dels brasilers -com la
borsa després dels tripijocs del cas Gowex-
pateixi una davallada contundent. Que calculant-ho, hauríem d'haver esperat a
fitxar en Neymar després d'aquest mundial.
Desconec com s'ho trampejaran les autoritats locals. Suposo que, per
ara, amb el posat paternal de fer costat al poble quan un sisme sacseja les
faveles o un foc descontrolat socarrima –a més dels autobusos municipals- la
selva amazònica. A l'altra costat de la pantalla de plasma hi ha també els que
s'ho contemplaven críticament. Es podien permetre, els brasilers, aquest
campionat del món de futbol? Aquells aldarulls de caire social que es temien
mentre s'hi celebra l'esdeveniment, ahir van esclatar pel resultat i poden tenir
més seqüeles si és que la golejada va estar només el pretext.
Avui tota la premsa ha mantingut el focus posat en aquest succés, el
trist marcador d'un partit de futbol que ha fet trontollar el món. Ells viuen en
hores baixes, però l'espectacle ha de continuar. Encara que el lleó s'hagi
cruspit el domador, jo ja he reservat un seient al sofà de casa per no perdre'm
el partit d'Argentina contra Holanda. La final serà europea? No vull ni pensar
en la derrota d'en Messi i dels seus sequaços. La desestabilització a
l'hemisferi sud del continent americà posaria en perill la geopolítica global.
Tot és possible.
