Avui parlaré
de justícia i d’animalades. Celebro que en Quim Monzó s’hagi anticipat amb La Magistrada, un article on fa una
anàlisi concloent que l’humor treu de polleguera els caps quadrats. L’acudit i
la ironia -no tant el sarcasme- són armes eficaces contra els atacs matussers,
desmesurats i, sovint, injustos. Una burla encertada i subtil a allò inoportú
és una resposta més intel·ligent i pacífica que un contundent cop de roc a la
testa.
Tot esdevé
quan una senyora -la “magistrada”- reacciona amenaçant a una publicació
humorística que escriu que “el 90% de les ovelles a Espanya es crien amb
finalitats sexuals”. El Mundo Today
entrevistava el protagonista d’un vídeo, en Josetxu, el presumpte pastor que ho
fonamenta en un canvi d’enfoc del sector oví, tradicionalment dedicat a
l’alimentació i a la producció de formatges. Le pèrdua de pes del formatge
nacional al mercat intern i la davallada en el consum de carn de xai, corder o
be -bandegeu anomenar “be” al xai, urbanites-, han propiciat aquesta tendència
perquè “les ovelles i les cabres són fàcils de mantenir i no cal convidar-les a
un sopar romàntic”. En Josetxu ho arrodoneix explicant que “ell no lliura el
seu amor a una sola persona, no li agrada estar lligat a un sol cor” raó per la
qual disposa exactament de cent vuitanta-quatre ovelles. No fa un recompte de
quantes cabres també pasturen a les praderies sensuals i sentimentals que aquest
passional pastor conrea.
La bestiesa a
les amenaces de la magistrada per part de la revista va consistir a publicar una
entrevista al biòleg que va clonar l’ovella Dolly. El pare de la criatura
-posem-hi més ferro- confessa que el que realment pretenia era un trio perquè
la ciència li és igual. “Estic molt sol”, confessava el desolat científic.
Deixem l’humor
gruixut, l’animalada de la revista satírica, per analitzar la demanda judicial d’aquesta
senyora magistrada que advertia del greu insult a la feixuga tasca dels pastors
alertant-los que havien concorregut en un “il·lícit penal” perquè el contingut és
una imputació general i gratuïta del delicte de bestialisme. Insta, en
conseqüència, a la fiscalia a perseguir-ho d’ofici.
En la relació
judicial -lluny de les ovelles encausades- la revista va al·legar que es tracta
d’un mitjà satíric i que els continguts són una ficció fonamentada en un tòpic de
tradició popular. La senyora va insistir alertant-los que seran els tribunals
de justícia qui hagi de decidir si es tracta d’una sàtira o no. Estarem amatents
a com es resol el plet.
No m’allargaré.
Només constato com les animalades poden esdevenir matèria jurídica d’ofici, a
iniciativa dels jutges i sense una denúncia prèvia. Jo em decanto perquè
arxivin el cas. I si us serveix de consol, que no de justificació, us anuncio que
he deixat de creure en la llana verge -aquella que no ha tingut un ús
anterior-. Després d’aquest afer i de les seves possibles derivades només em
creuré les etiquetes que proclamen la virginitat pura de la llana si vénen amb
un aval notarial certificant que l’ovella a qui pertanyia corria més que el
pastor.
