Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tsunami català.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tsunami català.. Mostrar tots els missatges

13 de nov. 2015

Tsunami català.



El panorama polític provoca un tsunami -amb rèplica- a la catalana. L’epicentre se situa al Parc de la Ciutadella. A les nits se senten al zoològic els lleons rugir enmig de la xiscladissa del bestiar divers. L’inusual estiuet de Sant Martí i l’escalfament als escons de l’hemicicle han propiciat l’esvalotament neguitós d’aquests veïns de gàbia sufocant.

L’activitat parlamentària viu amb intensitat l’evolució perversa del resultat electoral. Grandeses democràtiques! Tot i que La CUP ha tingut el detall de no mostrar la clau en públic, la posseeix. És marmessora de la clau i del duro que han de facilitar la governabilitat de la majoria absoluta a favor de la independència. És, ens agradi o no, una de les grandeses legítimes que emana de les urnes!

Apassionant i delicat moment en majúscules que solleva la Constitució i capfica la política d’ací i d’allà -com als lleons de la façana del Congrés dels Diputats-. Catalans que no combreguen amb metàfores. Mentre, en Rajoy -ja s’ho ha rumiat- esmola l’urpa judicial afuada que ens ha de desintegrar o, com a mínim, neutralitzar. Perquè els dos combois carregats amb l’espectacle més gran del país –i algun pallasso trist- ja han sortit de les estacions de França i de la d’Atocha per la mateixa via a una velocitat constant i sostinguda. A quin punt de la xarxa ferroviària es produirà el xoc? Abans de creuar l’Ebre, a Calatayud i sense preguntar per la Cospedal?

De la historicitat del cromo per a un àlbum transcendent la ciutadania de carrer en viu, per ara, amb normalitat el que es discuteix i el que comporten els debats d’investidura amb el tràmit que ha resolt l’inici de la desconnexió d’Espanya. Certa premsa subratlla en gruixut el moment polític tan important i aterridor mai viscut com ara. S’obliden escenes estel·lars com la protagonitzada pel Tejero al plató del Congrés de Madrid. D’altres hi pretenen, amb alegria i recança, el moment Ibarretxe, quan també ho va provar a Madrid amb el gest reiterat de la mà estesa. Hi va insistir tant a estirar-la, la mà, que va tornar cap a Bilbao amb l’extremitat amputada -i congelada- dins d’un tàper.

En el fragor del discurs, suren els tics i flota cert pòsit subliminal. Una dirigent andalusa del PP ha deixat anar amb alegria i furor patriòtic un “¡Arriba España!” que és tot un manifest nostàlgic. Hores després, sospesat l’aldarull provocat a la teranyina social, ha manifestat que es va equivocar. De vegades el subconscient i la melangia ens poden trair.

Tornem amb alta velocitat cap a Barcelona. Si escau un decorat que es pugui correspondre a les recents jornades parlamentàries viscudes al Parc de la Ciutadella és el d’un vodevil amb escales de cargol i moltes portes per on evolucionen els protagonistes en una representació feixuga que acaba marejant –i emprenyant- l’auditori. Una mica, també, un guinyol amb la quitxalla escridassant les titelles que veuen a venir el clatellot que el de la porra etziba al protagonista en el paper d’estaquirot. Tot plegat un teatre de putxinel·lis amb un final arriscat. Només les girafes amb el posat superb des de la distància amb què s’ho contemplen al tancat on habiten, tenen alguna pista del joc d’escena en dos actes –per ara- d’aquest pel davant i pel darrere que es representa al Parlament de Catalunya.

El savis mussols, aus estàtiques i nocturnes, també s’hi fixen. Amb un aire intel·lectual d’observador privilegiat assisteixen de públic a un partit de tennis amb les cervicals destrossades. Tampoc entenen el campionat dels despropòsits de què som capaços alguns catalans oscil·lant entre les disciplinades coreografies multitudinàries a tiralínies i la incapacitat perquè s’alineïn sis (6) dotzenes justes de polítics.

72/12=6. Aritmètica pura tot i que els comptables electorals facin servir taules de multiplicar i de dividir amb àlgebres d’extrema complexitat. Aquesta disciplina matemàtica comprèn l'estudi de les propietats de determinats elements, la natura dels quals no és precisada, quan han estat definides una o diverses operacions –per ara dues!- entre ells.

La lògica popular també postula que a la tercera va la vençuda o, millor, la bona!