La República dels bombos.

La República dels bombos està d’enhorabona. La intervenció de les autoritats espanyoles davant de la federació internacional possibilitaran que en Manolo el bomber -de bombo- evolucioni a les grades russes. S’alineen delicadament el ritme de joc a cops de maça amb la sensibilitat musical que ha de redreçar, per la part que ens toca, el fracàs d’en Messi i l’ensopegada d’en Cristiano a favor de la genuïna raça hispana de la Roja. Intrigats i infinitament agraïts no sabem a qui penjar la medalla de la victòria en matèria de percussió. Al monarca, al president actual, a en Rajoy i als seus esportius pentagrames, a la conferència episcopal espanyola, a la filharmònica de Calanda o al jutge Llarena que mana molt, té molt de criteri i no desafina? 

El detall petit aporta grandiloqüència al gest des de la niciesa gestionada amb elegància perquè les menuderies esdevinguin la clau de volta en les grans gestes. Visca, doncs, en Manolo el del bombo que haurà de competir alhora contra un altre mundial que té l’epicentre a l’estadi empordanès de Sant Martí d’Empúries sota l’advocació d’Asclepi, un àrbitre de la federació clàssica grecoromana. A aquesta subseu dels Jocs del Mediterrani hi ha concentrats els Obama, la Salma Hayeck, la Beyoncé, en Will Smith i molts confrares de la faràndula politicoeconòmica que s’alineen en una selecció del glamur o de l’amor sense mesura, ja que no repara en despeses, concentrada a porta fermada. “Poble, jaciment arqueològic i restaurants tancats”. 

Si la polèmica presència d’en Maradona al mundial ha esdevingut un pintoresc centre d’interès, és d’exemplar justícia poètica que un timbaler d’altiplà, en Manolo, al compàs airós d’un pasdoble per a bombo i platerets pugui il·luminar la precisió dels passis toreros i els encerts a porteria dels hereus d’en Lopetegui a l’altra banda del teló d’acer. 

Molt més proper -i casolà- aquest cap de setmana a Sant Joan de les Abadesses s’ha viscut el Festival Clownia. La cinquena edició d’una ciutat que reneix amb espais per a la consciència convertida en una festa major de primavera quan el verd intens embolcalla la nit i la música és una celebració de vida a la ciutat llunyana, Clownia. Un festival que promou i inspira, amb la complicitat dels vilatans, el grup Txarango. 

Per molts anys, nois!