Hem arribat al
punt de discutir una vegada més sobre el sexe dels àngels. Estava convençut que
aquestes diatribes ja les teníem superades. Entestar-se a esbrinar l’essència
de l’epicentre vital d’éssers tan eteris va fer vessar durant segles riuades de
tinta inútil. Trobar arguments, que n’hi ha d’haver, respecte de si és un àngel o una àngela i quines virtuts els assisteixen ha de resultar extenuant
malgrat l’estímul intel·lectual que es comporta un assaig tan espès com aquest.
Encara que jo mateix m’hi repenjo i caic en la feblesa en moments complicats quan
em decanto a esbrinar-ne la naturalesa vaporosa d’aquests éssers indefinits, prometo
d'abandonar aquesta mania tot i que em distreu, m’esperona i la prefereixo al
recompte d’ovelles quan l’insomni m’ataca.
En l’edat de
la innocència descobrir la màgia d’un rei d’orient és tasca reservada a les
criatures talentoses. Per a infants o infantes superdotats. En el record anguniós
d’infantesa hi guardo l’empastifada facial dels tres reis i el do de llengües
exòtiques amb què ses majestats ens adoctrinaven a ser bons minyons. Com
d’embetumat anava el negre, color oliva madura amb els llavis vermells com el
cap d’un pigot. Al blanc, en Xarlot li acabava d’estavellar un pastís de
merengue a la cara. I el ros, si l’hagués de descriure amb precisió ho tindria
difícil, era més del color de la xocolata desfeta amb un rajolí de llet comparat
amb el negre. Éssers d’una galàxia de somnis i desigs que viatjaven amb camell,
animals domèstics que no l’acampaven pas a les contrades pirinenques de pagès abans del canvi climàtic i la sequera.
Veïns de
carrer quan no parents propers transformats en el prodigi generós a qui
retreure, si els monarques no s’haguessin esfumat tan ràpidament, que la
bicicleta de l’amic tenia més prestacions o que el cavall de cartró era més alt
i venia equipat amb estreps. Aquests reis no tenien llibre de reclamacions,
obraven en conseqüència i eren tan justos i savis -tot ho saben- que la mida
del cavall quelcom deuria de tenir a veure amb alguna facècia per la qual la
justícia reial t’imposava una penitència i aquell càstig desmesurat. Tinc un altre
amic d’infantesa, un trapella, a qui els reis li van portar una bicicleta de
carreres -sí, de carreres- però sense frens, quelcom que es comportava
deixar-hi la sola de l’espardenya i alguna dent, baixant temeràriament pels
carrerons costeruts.
La curiositat
nostàlgica dels dies m’ha portat a remenar la capsa de les fotografies tot
cercant aquella on habiten els records de la vigília de reis il·luminada per un
fanal amb una espelmeta tremolosa pel vent del record que bufa lleu i poc
precís. Com és possible que no reconegués aquells entranyables personatges amb
uniformes precaris de monarques rurals? La il·lusió superava els indicis i n’esborrava
la veritat prosaica, així que es rentaven la cara i descavalcaven el camell.
Tan han
canviat les criatures? Filen tan prim que es dediquen a esbrinar el sexe dels
àngels? Qui ho té clar és alguna premsa madrilenya respecte de la polèmica
cavalcada d’enguany a Vallecas que la descriu així: “en vez de los Reyes Magos van a ir drag queens
de reinas”. “Melchor va a ser un travesti, Baltasar la tortillera y Gaspar,
muy hormonado, irá enseñando las tetas”, ha dit. El periodista desconeixia que,
en realidat, una sola drag queen formará part de la comitiva que
acompanyarà els reis. Desfilarà en una carrossa de
joguines amb una disfressa de peluix. Conclou el periodista, atacat per un excés
poc poètic de realisme asexuat com pertocaria que “son maricones de mierda”.
Mentre decidim
sobre la naturalesa del sexe angelical que un ramat d’angelicals criatures -amb
o sense camell- us portin moltes coses si heu estat bones persones. Jo he fet
la carta insistint en la bicicleta -amb frens!- i en un cavall de cartró amb
estreps platejats. L’última de les carrosses de la cavalcada a què acabo d’assistir
portava un sac ple de carbó, negre com una nit sense lluna. Demà us explicaré
si ses majestats m’han fet cas o m’han deixat una indecent palada de carbó, com
al Junqueras. Al Tribunal Suprem els reis s’han anticipat portant-li una pena
negra embolicada amb una llaçada preventiva -per si de cas- deixant ben clar
que no es tracta de presos polítics.
Recuperem la
innocència per una nit, que no la ingenuïtat. Que us portin moltes coses. Tot
allò que desitgeu i que ses majestats -les de l’orient- tinguin en estoc!
